Decebudes

BBC Joventut 68 - BC. River Andorra 17

Les llàgrimes han tornat a sortir entre les noies del River després del partit amb el Joventut.

Llàgrimes d'impotència i decepció. I és que en aquest partit tots esperàvem més del nostre equip. Sabíem que seria difícil guanyar, però no una derrota tan contundent i, el més important, no preveiem un partit tant fluix com el que s'ha vist al pavelló de Llefià.

No hi caben excuses davant una victòria clara i merescuda d'un BBC que ha sorprès a molts tant pel seu joc d'equip, amb una defensa angoixant de la que el River no ha sabut sortir-se'n, com pel joc individual de moltes de les seves jugadores. Mostra d'això, estan els 7 triples que ha encaixat la cistella andorrana.

Les badalonines han sortit a mort, conscients de que aquesta victòria no la podien deixar escapar. El 21 a 4 que reflectia el marcador al final del primer quart va acabar ràpidament amb les il·lusions de l'equip andorrà que en cap moment del partit ha trobat la manera de trencar la defensa del Badalona ni parar el seu atac. Poc a poc, període a període, les diferències s'han fet més i més grans sense que les nostres hagin tingut cap possibilitat de remuntar.

A les jugadores del River no li podem demanar molt més esforç del que han fet, motivació no ha faltat i ganes de jugar bé tampoc. Potser comença a ser hora de plantejar-se si no està fallant alguna cosa més, l'estratègia?, l'estil de joc adquirit?, el plantejament dels partits?.

Són clares, i cada vegada ho notem més, les diferències abismals que existeixen entre la competició de promoció de Lleida i aquest campionat. Durant mitja temporada ens hem dedicat a jugar partidets fàcils contra rivals de nivell, en general, molt més baix. No importava jugar malament, donava igual passar la pilota de qualsevol manera, no coneixíem la pressió a tota pista, no era important agafar un rebot més o menys,... féssim el partit que féssim es guanyava. Ara les coses han canviat, i molt. Però el joc del River no ha evolucionat al mateix ritme. Continuen jugant amb el mateix xip que a la primera fase i això està clar que en aquests partits ja no funciona.

Avui, vull ser crític en la meva crònica. Com a espectador i seguidor incondicional d'aquest equip, em plantejo algunes qüestions que estic segur que comparteixen amb mi altres pares i seguidors...

- A on ha estat avui el joc interior?, tenim pivots?, Fins ara teníem excuses per que les rivals eren molt més grans que les nostres, però avui físicament no hi havia diferències importants. No serà potser que no s'ha treballat suficientment el joc sota cistella?.

- Perquè es perden tantes pilotes en atac i no som capaços de sortir-nos d'una pressió a tota pista?

- Perquè no estem sent més encertats en el tir? Fallar es normal que es falli, però les "pedrades" continues que estem veient darrerament, fiquen en dubte si s'estan treballant prou les tècniques de tir.

En conclusió, i amb tot el respecte i reconeixement a qui correspon la responsabilitat de dirigir i orientar pel millor camí a les nostres jugadores, em demano si no es pot fer res més d'aquí a final de temporada, per a que les nostres jugadores juguin a un nivell més adient a la competició que estan disputant,