Quan els àrbitres es guanyen un titular

C,B,F. Sarrià 61 - B.C. River Andorra 31

Parcials: 15-10 / 15-9 / 17-4 / 14-8

No m'agrada criticar l'arbitratge i menys encara quan l'equip contrari demostra que és clarament superior al nostre. La victòria per 30 punts de les xicotes del Sarrià davant l'Andorra no deixa lloc a dubtes de les diferències que encara existeixen entre tots dos equips i de qui tenia que guanyar aquest partit. Això és irrefutable.

L'Andorra va jugar bé, fins que li van deixar

Però un partit es suposa que ha de ser un espectacle. I que l'espectacle el tenen que donar les jugadores jugant a bàsquet. Doncs bé, avui el que hem vist al Sagrat Cor de Sarrià ha estat dos equips entregats al màxim, fent tot el que sabien per fer-nos gaudir d'un partit amè i entretingut i un col·legiat afanat en convertir-se en el protagonista principal, deslluint el joc amb continues interrupcions, trencant el partit abans d'hora a base de mirar més cap un costat que cap a l'altre, fent-lo etern, avorrit i lleig.

Quan un àrbitre s'equivoca una vegada, dos, tres... no passa res. Això forma part del joc i els àrbitres no poden ser perfectes. Però quan la cantonada de la taula d'anotacions es converteix en una jugadora més sense que el col·legiat se n'adoni que la taula està fora del terreny de joc, quan en un quart pita 30 faltes a un equip "tou" i 2 faltes a l'equip contrari, quan permet que no es pugui treure de fons per que al darrere tens una paret a 50 centímetres de la línea de fons i la defensora està literalment a sobre teu, quan els 8 segons comencen a comptar abans que la jugadora rebi la pilota per treure de fons, quan... (un llarg etcètera). Quan passen aquestes coses, el menys que podem dedicar-li a aquest senyor col·legiat és un parell de paràgrafs en aquest blog.

Per si algú es pensa que exagero...

Respecte al joc, al poc joc que ha deixat fer el prota del partit, dir que si bé havia un clar dominador durant tot l'encontre, l'Andorra ha aguantat bé el xàfec durant la primera mitat. La millor forma física de les barcelonines i la qualitat tècnica de les seves jugadores es veien compensades amb les ganes i el lloc alegre d'un equip andorrà, que malgrat estar nimbat per les darreres lesions, ha volgut plantar cara en tot moment i va mantenir el tipus. Els 5 punts de diferència al primer quart i els 11 al mig temps permetia pensar que es perdria donant batalla al rival.

Sarrià, un clar candidat a les primeres posicions de la classificació

I l'Andorra ho tenia clar al començament del segon període, va apretar l'accelerador i es va ficar a 7 punts de diferència al minut 3 de joc. Però fins aquí va durar l'arbitratge neutral. A partir d'aquest moment, faltes, més faltes, lluites, més lluites, errades, més errades, van convertir el partit en un espectacle depriment. El parcial de 17 a 0 que va acompanyar a aquest xiulet continuo va fer d'aquests 7 minuts de joc un autèntic descontrol al parquet, una total irritació a la banqueta i la indignació acompanyada de tot tipus de pirops per part de la grada andorrana.

El principal responsable del espectacle. 

Amb un marcador desfavorable de 24 punts al començament del darrer quart, ja poc podíem esperar del que quedava de partit. El Sarrià va continuar fent la seva particular exhibició amb jugades de contratac, l'Andorra lluitant cada pilota però perdent-la amb massa facilitat, massa joc per terra, massa tallada de joc... en definitiva el que anomenen "minutos basura" en els que les locals es van anar de 30 punts i van posar fi a un partit dels que surts malament del pavelló, no pel joc de les noies (a les que no podem demnar-li més entrega) si no per la impotència de tenir que jugar contra dos rivals, l'equip contrari i un arbitratge pèssim.

ANOTACIONS

CBF Sarrià Grup Consultoría:

B.C. River Andorra:

Veure galeria de fotos