Depen del color del vidre amb que es miri

Una cosa és com son realment els partits i una altra molt diferent com els percebem cadascú de nosaltres. A vegades se'm fa complicat fer una crònica del que ha passat al parquet, per que la meva visió no es correspon amb el que escolto a la sortida del pavelló dels altres pares, de les jugadores o del mateix entrenador. És clar que la meva visió no té que ser la correcta, de fet segur que no ho és, però resulta curiós que en moltes ocasions la nostra percepció sigui tant diferent. Aquests dos partits que s'han disputat durant l'intens cap de setmana son una clara mostra d'això i és que com diu la dita "tot depèn del color del vidre amb que es miri".

Així, podríem explicar que a tots dos partits les nostres jugadores ho han fet bé. Que han portat a terme moltes de les jugades que s'han anat practicant als entrenaments i que, en línia general, s'han sortit prou bé tot i tenir al front dos equips molt complicats. Aquesta podria ser la valoració de l'entrenador, el que coneix els objectius de cada partit, el que en sap de bàsquet i en sap més de la seva estratègia per portar l'equip que qualsevol altre.

També podrien explicar que a tots dos partits s'ha jugat amb molta motivació, amb tota la concentració possible i que si les coses no han sortit tot lo bé que es volia, ha estat bàsicament per que en moltes ocasions la pilota no volia entrar dins de l'haro, que si no s'ha fet més en defensa, és per que les jugadores de l'equip contrari eren molt "agressives" i l'arbitratge s'ho va permetre. Alguna cosa així, podrien dir les jugadores, que són les que realment pateixen les empentes de la defensora de torn, es cremen els genolls quan es tiren a buscar la pilota i tenen que ficar la piloteta dins del forat quan aquest es resisteix a que entri. Son les que realment han de treure motivació d'on no n'hi ha, forces d'on ja no queden i canviar la direcció de la sort quan aquesta se'ls hi presenta d'esquenes.

Una altra versió més crítica del mateix, podria dir que els arbitres ha sigut molt dolents, que no s'enté perquè quan l'equip està jugant bé i desprès d'un parcial de 8 a 0 es canvien totes les jugadores. Que no es comprensible perquè es perden tantes pilotes o es fan, en ocasions, alguns passes tant dolents. Aquesta, podria ser l'opinió de més d'un aficionat, dels que mirem el partit des de la distància sense ser conscients del que demana l'entrenador, sense saber massa de reglaments ni de tècniques de bàsquet, sense tenir, ni tant sols, massa idea de bàsquet. Aquesta és possiblement la opinió menys qualificada, però també la més ben intencionada.

Jo, que m'he auto-responsabilitat d'explicar cada setmana el que vivim als partits, tinc també la meva opinió del que veig, és clar. Però amb molta probabilitat és la  més equivocada de totes, per que pertanyo al grup dels que em deixo portar més pel cor que pel cap. Així que en aquesta ocasió em limitaré a donar les dades més objectives del que va passar als partits, sense entrar en valoracions que possiblement no em corresponen.

Dissabte durant els dos primers quarts el domini de les noies del Gaudí va ser clar, els dos únics punts ficats al primer període i els quatre del segon, en contra dels 28 punts encaixats ho diuen tot. U.E. Gaudí va demostrar superioritat absoluta en aquests 20 primers minuts, exhibint bones jugades i molta solidesa com a equip. L'Andorra, va fer el que va poder, aguantar el xàfec i esperar que amainés. A la segona mitat i ja amb el partit sentenciat, el partit va agafar un altre ritme. El River pressiona en defensa i encerta en atac, lluita de tu a tu amb un equip que continuava jugant al mateix nivell però que ja no estava tant còmode. El parcial de 13 a 14 deixa patent el canvi de enfoc de les nostres jugadores. A l'últim període va tenir també moments de bon joc per part de les andorranes si bé les barcelonines no van perdre en cap moment el control del partit.

Diumenge, s'esperava un equip molt més fluix. Al menys això deien els resultats i la posició del Cerdanyola a la classificació. L'Andorra en la teoria sortia molt motivat per que creia que aquest podia ser un dels partits assequibles com ho va ser el partit amb el Santfeliuenc. Així les nostres jugadores van sortir clarament a guanyar, tapant totalment en defensa a les visitants que durant els 5 primers minuts del joc van rebre un parcial de 0 a 8. A partir d'aquí, quan les barcelonines van adonar-se que el partit se'ls escapava de les mans, i després de que els entrenadors de tots dos equips decidissin canviar a gairebé totes les jugadores que van sortir de titulars, la remuntada del Cerdanyola va començar a produir-se i a un minut del final del període es van ficar per sobre del marcador. Des d'aquest moment el partit va donar totalment la volta. Ara era l'equip visitant el que no permetia que l'Andorra entrés al seu territori de cap de les maneres. Al davant trobaven en cada intent a un equip crescut, impenetrable, lluitador i molt més encoratjat que el nostre.

Amb un marcador molt desfavorable que arribava al 19 punts de desavantatge, l'equip andorrà va desaparèixer del partit durant la segona mitat. Quatre punts al darrer minut del tercer període i quatre més als minuts finals del quart, va ser tot el que va poder fer l'Andorra en aquesta meitat. Al final, l'equip suposadament més assequible va ser el que va provocar el resultat més negatiu de la temporada, 40 punts.

En la meva humil opinió, i aquesta és la única aportació personal que fico a la crònica, l'equip, l'entrenador i l'afició van tirar la tovallola massa aviat. Independentment de que s'hagués aconseguit o no, es tenia que haver lluitat amb tots els millors recursos, les millors tècniques i tàctiques i amb el màxim convenciment per evitar aquesta derrota tant contundent.

És clar que, això, com tot, depèn del color del vidre amb que es miri.

Fotos del partit amb l'U.E. Gaudí
Fotos del partit amb el Cerdanyola