Sedis Fustes Grau 66 - B.C. River Andorra 34
Parcials: 15-11 / 12-6 / 13-11 / 26-6
Si alguna cosa ha fet molt mal a l'equip aquesta temporada ha estat la falta de regularitat. En cada partit ha hagut un quart que ha tirat per terra la bona feina de la resta de partit, sempre hi ha hagut un minut fatídic a un determinat període que ha fet que els 9 restants no hagin servir de res. A tots els partits ha hagut minuts de desconcentració, d'atabalament, d'inseguretat que han ofegat les possibilitats de tenir bons resultats.
I el darrer partit contra Sedis ha estat un clar exemple, a on la falta de constància, la manca de concentració en determinats moments del partit i sobretot, la "por al rival" ha fet que el partit es perdés per una diferència tan important.
A la primera mitat el River no va jugar be, el joc semblava espès, sense ideés en atac, lent als contracops. Tot i això, el Sedis tampoc jugava fi i malgrat havien agafat alguna diferència al marcador, no van saber aprofitar-se d'aquest joc dolent del River.
Després del descans, l'actitud de l'Andorra va canviar radical. Vam veure un Andorra agressiu, creient-se que podien superar a aquest Sedis, concentrades, amb ganes de pilota, lluitadores al rebot, resolutives a l'atac. Un bon quart al que, a falta d'un minut per la finalització, havíen aconseguit apropar-se al marcador fins als 5 punts.
Però a partir d'aquí, "la pájara" que ens visita amb asiduitat, va fer acte de presència. La pressió del Sedis i la pèrdua consecutiva d'unes quantes pilotes van fer que l'Andorra perdés l'horitzó, que va passar de dominar a ser dominades, de jugar bé a oblidar-se com es bota la pilota.
Van haver-hi atenuants. quatre baixes a l'equip, una banqueta massa reduïda, un rival dur en defensa... però en aquests casos, tots aquests inconvenients cal que siguin un revulsiu per jugar millor. Jugadores que normalment no tenen massa minuts als partits és en aquestes oportunitats quan tenen que esforçar-se el triple per demostrar que es mereixen més minuts. Jugadores que no són les més resolutives a l'equip, cal que en aquestes ocasions es converteixin en protagonistes, en liders de l'equip, sense complexes, sense pors.
Sabem que es fàcil dir això des de fora i una altra cosa molt diferent ficar-se al parquet i jugar a bàsquet. No és una crítica el que faig, quan sé positivament que cada jugadora ha donat tot el que ha pogut. Però, com passa als estudis, no ens podem conformar amb un suspens. Si ho hem fet malament en aquest examen, cal millorar pel proper. I això, millorar el joc de l'equip, només depèn de la suma d'esforços individuals de cadascuna de vosaltres.
Voleu guanyar al Lleida la propera setmana?, doncs la fórmula està molt clara:
Intensitat + concentració + confiança + constància = bon resultat
Si ficant tots aquests ingredients tampoc es guanya, serà per que el rival és superior, no, com en el partit d'aquesta setmana, que s'ha perdut per desmèrits propis més que pels meritis de l'equip contrari.
Veure fotos del partit
2 comentaris:
No estic del tot d'acord amb tu riverand, ja que a una jugadora a la qual no li acostumen a donar gaires minuts per a demostrar el que sap no se li pot demanar en un ùnic partit que ho fagi, i a sobre pel motiu que unes altres jugadores no puguin jugar, això et pot fer sentir molt malament, la gent no és cap segon plat de ningù, i les oportunitats han de sorgir no han de ser per sustituir a ningù.
És clar que no "anònim", en cap moment volia dir que cap jugadora fos segon plat de ningú. Ni molt menys. Segurament m'he expressat malament. La feina de cronista a vegades se'm fa massa gran.
El que volia dir és que el fet de tenir baixes a l'equip no ha d'implicar fer un partit dolent si no tot el contrari, el forat que pot deixar qualsevol jugadora s'ha omplir intentat jugant millor, si hi cap, que mai. Si falten jugadores importants i a sobre la resta juga malament, tenim dos problemes. Si falten jugadores importants i la resta juga bé, un problema es compensa amb l'altre.
Recordo l'any passat que una de les nostres jugadores va tenir lamentablement una important lesió a començaments de temporada a Girona. Aquesta va ser la nota negativa, pobretona es va perdre mitja temporada. Però la part positiva va ser que d'altres jugadores que normalment deixaven el protagonisme a la lesionada, van tenir que agafar el timó del vaixell. El resultat va ser que, quan la jugadora lesionada es va recuperar, l'equip en conjunt estava molt més equilibrat que abans.
En definitiva, només intentava transmetre que cal pensar en positiu i que el fet que hi hagi moltes lesions a l'equip, ha de servir de revulsiu, de motivació per superar-se i no d'argument per excusar una derrota.
En qualsevol cas, gràcies per opinar.
Publica un comentari a l'entrada