ANDORRA 36 - PRINCIPAT DE MÒNACO 37
Si aquesta semifinal s'hagués perdut de 20 punts, potser no ens hauria deixat tant decebuts. Andorra ha perdut la possibilitat de jugar la seva primera final europea per un sol tir lliure, per un falta mal xiulada a sis segons del final, per una decisió arbitral equivocada al considerar fora de temps una cistella que ja volava quan sonava la botzina. Andorra es mereixia guanyar aquest partit, per que les nostres jugadores han lluitat com a lleones, per que han jugat millor que Mònaco, per que han demostrat que amb una bona direcció, l'equip respon... per tot això Andorra demà tindria que haver estat jugant la final contra Escòcia.
No ha pogut ser. A vegades la frontera entre la joia i la tristor, entre la victòria i la derrota, les separa només una jugada, 10 segons més de possessió, una simple decisió arbitral. I avui aquest puntet que a Mònaco l'ha caigut del cel per obra i gràcia dels tres senyors de gris, ens ha fet perdre la semifinal, però de cap manera ens ha apartat de l'ÈXIT, en majúscules, que ha suposat la participació andorrana en aquest campionat. Quedin finalment terceres o quartes, la selecció andorrana ha fet un europeu extraordinari.
Sort al partit demà i mengeu-vos de nou a Xipre. Sou les millors.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada